El Consell Municipal de Tortellà va emetre paper moneda d'1 pesseta, 50 i 25 cèntims.
Agost del 1937, en plena "Guerra Civil Española".
Durant la Guerra Civil Espanyola, en la zona Republicana, un dels principals problemes de la vida quotidiana a partir d'octubre de 1936 va ser la falta o escassetat de moneda fraccionària per al comerç diari. La gent no disposava de moneda circulant per poder atendre les necessitats bàsiques. L'intercanvi de productes i la posada en circulació de paper moneda local va ser la solució a la falta de circulant.
A Catalunya, el llavors conseller de finances de la Generalitat, Josep Tarradellas, va aprovar la Llei Municipal Catalana de 9 d'octubre de 1936. Dels 1.075 municipis existents a Catalunya en 1937, 773 van emetre paper moneda o bé algun signe monetari local, la qual cosa demostra la importància i la validesa de la mesura per a resoldre la difícil situació, malgrat l'oposició i la prohibició expressa del Govern de l'Estat Republicà, amb seu a València.
Aquesta llei, permetia als ajuntaments emetre moneda fiduciària de petits valors divisionaris, de curs legal i obligatori, però limitat al propi territori municipal. Cal precisar que els ajuntaments no estaven autoritzats a emetre moneda legal, però sí que estaven facultats per a organitzar i regular la seva vida econòmica i, per tant, la qual cosa realment van fer va ser tallar en trossos petits el paper moneda legal del "Banco de España" o del recentment creat Paper moneda de la Generalitat de Catalunya, ja que les emissions de paper moneda local havien d'estar garantides en un dipòsit equivalent d'aquests bitllets legals i oficials.
Finalment, i en la mesura en què els municipis catalans eren ocupats per l'exèrcit feixista del general Francisco Franco, el paper moneda local era retirat i anul·lat en el seu valor econòmic. És a dir, el règim no donava per bona la circulació del paper moneda local. No el reconeixia com a curs legal.
A Tortellà, el Consell Municipal, nom que rebia i s'organitzava l'Ajuntament en època republicana, va emetre, amb data agost de 1937, moneda de paper corresponent als valors d'1 pesseta, de 50 i 25 cèntims. L'emissió estava garantida amb un dipòsit efectuat, a aquest efecte, en un Banc que operava per la zona, es desconeix quin Banc es va utilitzar per fer el dipòsit de garantia i reintegrable a la Caixa Municipal.
Com es pot veure en el dors del bitllet, estaven numerats i es coneixen numeracions d'aquestes emissions en tinta vermella. Per a evitar falsificacions, portaven un segell en sec fent referència al Consell Municipal de Tortellà. Es desconeix quina imprenta va ser l'encarregada de fer els treballs de tipografia. A Tortellà i en altres poblacions de Catalunya, degut a l'escassetat de moneda fraccionària, més tard, es van imprimir uns discos de cartó amb valors de 10 cèntims i 5 cèntims respectivament. Tortellà en va produir per valor a 5.000 pessetes de l'època.
Els bitllets anaven signats per l'Alcalde-President Sr. Miquel Abulí Roura (propietari del mas Can Piquenya), d'Esquerra Republicana de Catalunya, que era el partit polític que en aquella època tenia majoria en el municipi; el Dipositari o conseller dipositari era el Sr. Josep Nogué i el Secretari, Sr. Mulí Ayats.
L'Ajuntament de Tortellà va crear oficialment, amb data agost de 1937 , una emissió de paper moneda amb els valors d'1 pesseta, 50 i 25 cèntim en forma de petits bitllets impresos per totes dues cares, per un import total desconegut.
Al anvers de cada bitllet hi figura un dibuix del poble -façana oest o entrada d'Argelaguer-. emmarcada per unes fulles, potser de llorer símbol del treball, i uns escuts, sembla ser la bandera catalana i algún escut local. Tot a tinta verda i vermella. La part davantera apareixen les signatures de l'alcalde, Sr. Miquel Abulí Roura, el Conseller de Finances, Sr. Josep Nogué i pel Secretari Interventor, Sr. Mulí Ayats.
En crear-se aquesta emissió de l'Ajuntament, les monedes del Sindicat Agrícola de Tortellà ja no van ser admesos com a instrument de canvi. L'1 de maig de 1932, per Sant Isidre patró dels pagesos, es va fundar el Sindicat Agrícola de Tortellà i la seva comarca. Aquest sindicat feia circular moneda pròpia dins un àmbit local.
Per a retirar de la circulació les monedes de necessitat, d'entitats regionals, locals i particulars el Ministeri d'Economia va ordenar el 6 de gener de 1938 la recollida en el termini màxim d'un mes de totes les emissions de vals, bons, bitllets o monedes que no haguessin estat fetes pel tresor Públic o pel Banc d'Espanya. Després d'aquest termini no podien circular ni podien lliurar-se com a canvi ni en paga de mercancía. El procés de devolució va resultar ser mes lent del que es preveia, ampliant-se el termini fins al 26 Febrer de 1938. i ja l'11 de maig es van disposar mesures sancionadores contra els qui utilitzessin moneda diferent a la de l'estat en les seves operacions comercials. La moneda va tenir una vigència de 7 mesos, aproximadament. Des de l'agost de 1937, fins a finals de febrer del 1938 quan el govern de l'Estat Republicà va emetre moneda des del govern provisional amb seu a València, declarant invàlida les monedes locals catalanes.
Malgrat la prohibició del Govern Estatal Republicà, va haver-hi unes certes resistències a obeir aquelles ordres. La precarietat del moment, la desinformació, al tenir a les mans el bitllet físic, les necessitats, l'avarícia... va fer que fins a finals de 1938 encara circulés. Gent gran del poble, explica en veu baixa, que moltes famílies van perdre diners pel camí. Confiaven que la nova moneda circularia i l'acceptaven de bon grat; freqüentment fruit d'enganys, perden gran part o la totalitat dels seus estalvis.
Segueix el fil:
Autor de la publicació: Albert Vergés Sarola
