"Somni" és el titol d'una sardana, escrita a l’any 1945 per Manel Saderra i Puigferrer, conegut també com a Manel Puigferrer, per tal de diferenciar-se del seu germà gran Josep Saderra, també celebrat compositor de sardanes.

Manel Saderra va néixer a #Tortellà (Girona) el 21 de juliol de 1908. Va ser el fill petit d’una família d’onze germans .

Quan la foscor davalla
pel pendís del ponent,
tot l’estany és un càlid
cigne d’argent.
I va lliscant suau
amb riure blau.
Qui sap on va?
Va a somniar!
Ai quin neguit!
Ai veus dins el vent!
Tot es mou! Quin brogit!
-Vels de misteri-
Com joncs florits,
els estels van quedant adormits.
I llavors el vol estrany
de les fades, emprena l’estany.
Quina cançó
d’aigua i espant!
Les fades van fent, tot dansant,
claror!
Sota els desmais s’han dat la mà
en sardaneig.
Fades i estany, cantant l’amor.
La nit és com un gran cor.
Quin màgic encís hi ha pertot
quin dolç encant!
L’estany somriu. Resta tot,
dins la nit, somniant!
I les ombresd van lentament
vestint l’estany.
Les formes vagues, tot passant,
van estenent sobre l’instant
l’encís.
I l’aire es torna una cançó;
l’estany és tot tremolor.
Ai quin esguard feliç
amb riure tot blau,
té l’estany.
La lluna vindrà
i l’estany veurà
la gran llum;
Ai, la llum del bell son;
la llum de les fades dansant;
secrets de totes les nits, l’esclat
del somni esperat.
Quin delit, quin frisament,
fades blanques com l’argent!
Van ballant sota els desmais
ai quina vivor.
Tot són ales dins la nit,
tot és cant, tot és neguit.
L’estany blau, en somni dolç,
somriu adormit.

Tènues imatges
envolten el meu pensament
i un seguit d'esperances
desig fervent,
ha dut al meu cor
un dolç conhort.
Reviu l'amor.
Tu véns a mi.
Ja prou sofrir
. . .
i besa'm els llavis.

Suau va lliscant
el sommi que he tingut
delirant.
De nou ve aquell amor
que ja havia donat per perdut.
Un somni pur,
blanc corn la neu,
que ern du lentament,
tristament,
prop teu.
Es somni o no és
l'esperar que vinguis Tu?.
Amor no em facis sofrir més
que visc per Tu, sols per Tu.
Que freda és la nit.
Lluny de Tu,
jo no viuré.
Pero retorna i no ens separem més!
Tant si és somni o no ho és.