Tortellà [Turte'ʎà] -pronunciació local [Turtejà]- és un topònim que evoluciona etimològicament del llatí Tortiliānum, derivat del cognom o adjectiu Tortilius o Tortilis (cf. Balari Oríg. 9 i Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 30).

En la documentació antiga trobem Torteliano (s. X).

Coneixem l'origen del nom?

Si perseguim el saber d'on ve el nom de Tortellà i com s'ha estructurat durant els segles ens cal remontar fins al segle X. Un escrit de l'any 957 documenta el nom de "Torteliano" fent referència a aquestes terres. Aquesta és la primera referència escrita i ens permet, doncs, confirmar que aquest troç de terra o turó té nom, se'l coneix com a "Torteliano"; algú l'ha batejat, l'hi han posat nom. Ja tenim el topònim per la recerca. Ara nomès cal buscar... quin lligam estret existeix entre el nom de lloc, el poblament humà, l'economia i l'organització paisatgística. On podem buscar?

Si agafem el nom "Torteliano", a l'edat mitjana, veurem que ve a significar alguna cosa així com: "propietat d'en "Tortilis o Tortilius". Per tan, el mot, deriva del llatí, és un topònim d'origen romà. Podem arribar a dir que el nom té un significat de possessió, d'un dret adquirit amb vinculació a la terra, una propietat. Ens constata, que el topònim té un referència a la distribució de la propietat en època romana o de la primera epòca de l'edat mitjana.

Els romans van començar a expandir-se per la península ibèrica i pels territoris de futura parla catalana el 218 aC en el marc de la Segona Guerra Púnica per Empúries, Alt Empordà. Les primeres incursions romanes eren purament militars però es recompensava els aliats locals amb terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conqueridors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'exèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense. A partir de la constitució de la Tarraconense, els habitants van ser reconeguts com a ciutadans romans.

La "romanització" és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits. Amb més precisió, hom pot distingir la romanització, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinització, que seria l'adopció de la llengua llatina. La romanització és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.

Es preveu que la romanització de les nostres terres va ser en una fase molt incial de l'expansió romana, la pròximitat a la plana de l'empordà, afavoria el contacte.

Ës força probable que un veterà de guerra, d'origen romà o aliat autòcton o comunitat iber establerta, d’un cert prestigi i amb jerarquia, obtingués com a dret privat, una propietat, el dret de treuren rendes d’una bona part de les terres actuals del terme. Les terres que van des del riu Juiàs -al est- fins el Llierca -límit a l’oest-, i des de Montoriol -al nord- fins als planers de Can’Horts i Tapioles -al sud-.

La veritat és que, a d'avui, no se sap a qui fa referencia el nom de Tortellà. Qui portava innarent el nom o motiu de Tortilis o Tortilius. Qui era? a dia d'avui és una incognita a resoldre.

No hi ha cap nom personal, ni cap gentilici documentats que doni referència o se li assembli, per la qual cosa fa pensar que el seu origen sigui un "cognomen", un apel·latiu d'un tret físic o moral d'un individu que podia haver esdevingut hereditari de la seva familia. Vindria a ser un motiu per l'estil de Balbus -quec -, Claudius -coix- o Rufus -pèl-roig-.

Però, sembla, que la versió més acceptada és la de Botet, Meyer-Lücke i Aebischer, on veuen un Tortilius, un motiu o tret distintiu: l'"arrisat" -cabells rinxolats-. Es basen a favor de l'home de cabells cargolats per l'existència d'un altre topònim idèntic, "Tortillianum", documentat en els anys 887/890, 924 i 926, a la vora del Roine, França. Sembla difícil, considerar. que en el mateix espai temporal i a certa proximitat, un Tertullius, segons Coromines, pogués transformar-se a "Tortiliano o Tortillianum", com si ho fes un Tortilis o Tortilius.

Fonts:

- Llibre: Els Noms de la Terra. Autor: Xavier Puigvert i Gurt (article: elCartipàs núm 61/ Olot, octubre 2012)

- Llibre: Tortellà. Autor: Robert Bayer i Castanyer.

- «Procés de romanització». Generalitat de Catalunya, 2012.